Manuel Priego Contreras
El meu pare va néixer el 12 de desembre del 1966 es el mes petit dels seus 8 germans va néixer a Mallorca i es va cria a inca el seu pare es va morir quan ell tenia un any.
Ell era molt entremaliat i li encantaven els deports no parava de córrer una vegada va participa en un torneig per fer una carrera no va guanyar però es va divertir molt .
Quan va anar a casar-se una carrera per treballar ell volia ser pilot de un avio però no va poder per que no va treure una bona nota .
Quan era mes gran va treballa a un hotel a Alcúdia de subcap , mes tard va treballar a un restaurant de cambrer , el meu pare a traballat en molts de puestos .
Mes tard va conèixer a la meva mare i va néixer el meu germà Dani. El meu pare era treballant en l´ obra de picapadrer per que el varen despedir del restaurant per estar uns dies amb el meu germà .
Jo crec que aixo no es molt just per que ell tenia vacances i just quan va néixer el meu germà li varen di que tenia que començar a treballà i li faltava una setmana jo crec que u varen fer per rabi .
Ell meu pare amb els seus 42 anys juga amb en estiu amb nosaltres a la psicina , m` ajuda a fer cosses que no entenc i el meu germa quan fa curses li diu al meu pare si vol juga .
Jo tambe m` ho pas bé jugant amb ell perque es bastant divertit juga a futbol, a passar la pilota ,basquet, tennis i fins i tot quant la meva mare es va a treballa fa de cangur i amb ell feim moltes coses.
Ell és molt simpàtic i molt treballador i a més, li agraden moltíssim estar amb nosaltres. També li agraden els cans però ma mare no li deixa tenir un ca i haurà de fer massa feina. Ell diu que ho farà ell.
Manuel Priego Contreras
El meu pare va néixer el 12 de desembre del 1966 es el mes petit dels seus 8 germans va néixer a Mallorca i es va cria a inca el seu pare es va morir quan ell tenia un any.
Ell era molt entremaliat i li encantaven els deports no parava de córrer una vegada va participa en un torneig per fer una carrera no va guanyar però es va divertir molt .
Quan va anar a casar-se una carrera per treballar ell volia ser pilot de un avio però no va poder per que no va treure una bona nota .
Quan era mes gran va treballa a un hotel a Alcúdia de subcap , mes tard va treballar a un restaurant de cambrer , el meu pare a traballat en molts de puestos .
Mes tard va conèixer a la meva mare i va néixer el meu germà Dani. El meu pare era treballant en l´ obra de picapadrer per que el varen despedir del restaurant per estar uns dies amb el meu germà .
Jo crec que aixo no es molt just per que ell tenia vacances i just quan va néixer el meu germà li varen di que tenia que començar a treballà i li faltava una setmana jo crec que u varen fer per rabi .
Ell meu pare amb els seus 42 anys juga amb en estiu amb nosaltres a la psicina , m` ajuda a fer cosses que no entenc i el meu germa quan fa curses li diu al meu pare si vol juga .
Jo tambe m` ho pas bé jugant amb ell perque es bastant divertit juga a futbol, a passar la pilota ,basquet, tennis i fins i tot quant la meva mare es va a treballa fa de cangur i amb ell feim moltes coses.
Ell és molt simpàtic i molt treballador i a més, li agraden moltíssim estar amb nosaltres. També li agraden els cans però ma mare no li deixa tenir un ca i haurà de fer massa feina. Ell diu que ho farà ell.
divendres, 23 de gener del 2009
Biografia d’ Elmida
Elmida Acuña:havia nascut en Santaclara el 9 del 1942 en Cuba. Jugava amb munyeques i a la comba amb les seves amigues .El pare de la meva padrina s’anomenava Fidel i la mare Beneites i la meva padrina sempre ajudava als seus pares i les seves amigues mai l’havien castigat perquè sempre se portava bé i no feia cap cosa malament.
La meva padrina quan tenia quinze anys ja no jugava amb les munyeques i a la comba perquè en ves de jugar cuinava per a els seus pares i per les visites que sempre venien a ca seva. Ella cada dia se despertava a les sis i mig per a fer les feines que sempre feia en la seva casa , en el camp, en el seu treball i en altres coses per guanyar-se la vida. Però el que més volia era no viure amb crisi i amb pobresa.
Quan la meva padrina ja tenia 42 anys, era lo mateix que amb 15 anys, però amb feina i amb mes doblers per poder pagar els imposts i fer lo que ella volia fer amb el que havia guanyat i amb el que havia sofrit, per aconseguir una altra cosa que no fos la pobresa, la crisi i els imposts.
Quan ja la meva padrina era a Espanya, va notar que tot era diferent i també que tots els esforços mereixien la pena i havia plorat d’alegria quan tot era distint a aquí, distint a allò que havia viscut.
Quan jo vaig arribar, em va abraçar amb tanta força perquè faia tant de temps que no m’havia vist...set anys i aquell dia era el millor de tots per a tota la família d’aquí i de Cuba, tota la gent que havia cuidat ella a Cuba.
Jonathan
La meva padrina quan tenia quinze anys ja no jugava amb les munyeques i a la comba perquè en ves de jugar cuinava per a els seus pares i per les visites que sempre venien a ca seva. Ella cada dia se despertava a les sis i mig per a fer les feines que sempre feia en la seva casa , en el camp, en el seu treball i en altres coses per guanyar-se la vida. Però el que més volia era no viure amb crisi i amb pobresa.
Quan la meva padrina ja tenia 42 anys, era lo mateix que amb 15 anys, però amb feina i amb mes doblers per poder pagar els imposts i fer lo que ella volia fer amb el que havia guanyat i amb el que havia sofrit, per aconseguir una altra cosa que no fos la pobresa, la crisi i els imposts.
Quan ja la meva padrina era a Espanya, va notar que tot era diferent i també que tots els esforços mereixien la pena i havia plorat d’alegria quan tot era distint a aquí, distint a allò que havia viscut.
Quan jo vaig arribar, em va abraçar amb tanta força perquè faia tant de temps que no m’havia vist...set anys i aquell dia era el millor de tots per a tota la família d’aquí i de Cuba, tota la gent que havia cuidat ella a Cuba.
Jonathan
divendres, 9 de gener del 2009
VACANCES DE NADAL
Aquestes vacances vacances me lo he passat molt bé.
La nit de Nadal vaig anar amb la meva família varem sopar i va venir el meu tió disfressat de papa noel mos va du regals ami m´ va du el joc del Bas.
Desprès varem anar a la plaça els meus prims i jo varem esta jugant a pilla pilla-hi nos varem anar a ca nostra i varem estar jugant al Bas.
El dia de Nadal varem anar a casa sa meva padrina i ella m´ va donar 50 euros.La nit de cap de any varem anar a la plaça mallo a tomar el raïm varem estar allà una bona estona ballant, i finalment mos varem anar ha ca nostra all varen venir els meus tions i varem esta jugant a la vi a les 5 del vespre s´ varen anar.
El dia de cap d´ any varem sortí a fe un passeig per la platja i varen anar a un park de Manacor i finalment varem anar a casa.
El dia de reis varem anar a un aniversari desprès varem dinar a casa l´ meva padrina a les 18:00 varem veure l´ cavalcada d´ reis l´ varem perseguir fi el final del tot i mos varen anar corrensos a veure els regals ami m´ van regalar una càmera fotogràfica FI¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡.
Enviat per Geni a
La nit de Nadal vaig anar amb la meva família varem sopar i va venir el meu tió disfressat de papa noel mos va du regals ami m´ va du el joc del Bas.
Desprès varem anar a la plaça els meus prims i jo varem esta jugant a pilla pilla-hi nos varem anar a ca nostra i varem estar jugant al Bas.
El dia de Nadal varem anar a casa sa meva padrina i ella m´ va donar 50 euros.La nit de cap de any varem anar a la plaça mallo a tomar el raïm varem estar allà una bona estona ballant, i finalment mos varem anar ha ca nostra all varen venir els meus tions i varem esta jugant a la vi a les 5 del vespre s´ varen anar.
El dia de cap d´ any varem sortí a fe un passeig per la platja i varen anar a un park de Manacor i finalment varem anar a casa.
El dia de reis varem anar a un aniversari desprès varem dinar a casa l´ meva padrina a les 18:00 varem veure l´ cavalcada d´ reis l´ varem perseguir fi el final del tot i mos varen anar corrensos a veure els regals ami m´ van regalar una càmera fotogràfica FI¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡.
Enviat per Geni a
Subscriure's a:
Missatges (Atom)