Ami se me havia quedat penjat el ordinador i he tingut que posa un altre video aquest es el video de na paola i na laura
ola i na laura.
divendres, 8 de gener del 2010
divendres, 29 de maig del 2009
L'AVENTURA DE NA PAULA
Hi havia una vegada una nina que es nomia paula, tenia 10 anys, tenia els ulls verds, tenia els cabells morens, li agradava molt el color lila, però per vestir-se sempre se posava el color blau, era una nena molt rara, vivia en una ciutat la ciutat es deia Roma (Itàlia).Els seus companys la adoraven per que era sempre molt amable i molt respectuosa amb ells. Però sobretot la seva millor amiga i el seu millor amic eren na Laura i en Jordi,
Els tres sempre estaven junts anaven al col·legi junts, moltes vegades en Jordi i na Laura es quedaven a dormir a ca na paula o si no al seu jardí era molt divertit perquè es quedaven amb en Maki que era el ca de na paula era petitó i molt joguet, en Maki anava a tots els llocs amb ells menys a la escola.
Una vegada a la escola va faltar
-Com pot acer això? Va pregunta en Jordi.
-No ho se va dir na Laura.
-Espera quin dia es avui? Va demana la paula.
-pues.... va dir na Laura.
- a ja se quin dia es avui es 4 de juny. Va dir en Jordi.
-espera es el meu aniversari! Va exclamar la paula.
-O NO! El teu regal! Van exclamar en Jordi i na Laura.
I justament van sortir tots els nins i professors de la escola per això no hi era ningú a la escola era una festa sorpresa!
En l` aniversari varen desaparèixer uns nins hi eren na Caterina la mes presumida de la classe, el Pere que era el perfecte de la classe ell mai no feia gens malament i na Sara la mes entremaliada de la classe.
Na Sara va aparèixer però en Pere i na Caterina no.
-Que estrany. Va dir na Laura.
El grup perfecte el podria trobar qui mes que
Ara tenien la oportunitat de poder ser aventurers enlloc sigui una setmana
Es posarien molt contents. Mes tard
La mare de na paula li va dir:
-si es clar que pot anar a cerca els teus amics però et duràs a en Maki que crec que esta desitjant anar amb vosaltres.
Desprès va dir la paula :
-si es clar que pot venir la meva mascota preferida!
Els tres es varen reunir al seu club secret i es varen quedar a dormir allà.
Quan es va fer de dia van anar al col·legi el lloc on avien desaparegut na Caterina i en Pere.
En Jordi va dir:
-segur que na Caterina s` a caigut en el mon dels presumits i ara viu allà i en Pere en el seu mon de perfectes.
Desprès va dir
-a lo millor s` han trobat i viuen junts en una casa rosa i perfecte.
- no crec aquells dos es odien no es poden veure com suportarien viure junts. Va dir la paula.
Ells van seguir caminant fins que es varen caure a un forat es varen espantar molt sobretot en Maki que era el petitó de la paula.
En aquell mon hi avia molt de colors i demes era perfecte.
Van estar caminant hores i hores fins que varen trobar una casa rosa
I va dir na Paula :
-segur que allà esta na Caterina pentinant-se o comptant els llaços que te i si son de tots colors.
Van entrar en aquella casa i si na Paula tenia raó na Caterina esteva asseguda en una cadira però no se pentinava ella si no una senyora que vestia de rosa.
-Que feu aquí ? Va demanar na Caterina
-Que us heu perdut? Va demanar la senyora que vestia de rosa.
bonó no axó exactament si no que venim cerca a na caterina presumida el Pere perfecte va dir na Laura.
El Pere perfecte!!! Que fa aquest aquí en el meu poble de les presumides
Na Caterina que fa aquesta aquí en el meu poble dels perfectes
Varen dir tots dos.
Va dir la senyora el Pere i na caterina es odien no es poden ni veure.
No aquest dos no son cap reis son nins una presumida i l` altre perfecte son nins normals ens hem de dur perquè els seus pares estan preocupats!!! Va exclamar en Jordi
I com es que manen tant? Perquè son així.
Millor farem un concurs si guanyem ens dui a el perfecte i a la presumida
D’acord.
Comencem!
Senyoreta presumida vostè te alguna mascota? es clar es nom princesa.
I vostè senyor perfecte? També es nom perfecte.
Però com pot acer si vosaltres no en teniu de mascota
M` hem enganyat fora de aquí.
Desprès els nins varen sortir per la televisió i pels periòdics i na paula va escriure en el seu diari quasi totes les pagines perquè aquesta va acer una aventura empresonant.
divendres, 23 de gener del 2009
BIOGRAFIA DEL MEU PARE
Manuel Priego Contreras
El meu pare va néixer el 12 de desembre del 1966 es el mes petit dels seus 8 germans va néixer a Mallorca i es va cria a inca el seu pare es va morir quan ell tenia un any.
Ell era molt entremaliat i li encantaven els deports no parava de córrer una vegada va participa en un torneig per fer una carrera no va guanyar però es va divertir molt .
Quan va anar a casar-se una carrera per treballar ell volia ser pilot de un avio però no va poder per que no va treure una bona nota .
Quan era mes gran va treballa a un hotel a Alcúdia de subcap , mes tard va treballar a un restaurant de cambrer , el meu pare a traballat en molts de puestos .
Mes tard va conèixer a la meva mare i va néixer el meu germà Dani. El meu pare era treballant en l´ obra de picapadrer per que el varen despedir del restaurant per estar uns dies amb el meu germà .
Jo crec que aixo no es molt just per que ell tenia vacances i just quan va néixer el meu germà li varen di que tenia que començar a treballà i li faltava una setmana jo crec que u varen fer per rabi .
Ell meu pare amb els seus 42 anys juga amb en estiu amb nosaltres a la psicina , m` ajuda a fer cosses que no entenc i el meu germa quan fa curses li diu al meu pare si vol juga .
Jo tambe m` ho pas bé jugant amb ell perque es bastant divertit juga a futbol, a passar la pilota ,basquet, tennis i fins i tot quant la meva mare es va a treballa fa de cangur i amb ell feim moltes coses.
Ell és molt simpàtic i molt treballador i a més, li agraden moltíssim estar amb nosaltres. També li agraden els cans però ma mare no li deixa tenir un ca i haurà de fer massa feina. Ell diu que ho farà ell.
Manuel Priego Contreras
El meu pare va néixer el 12 de desembre del 1966 es el mes petit dels seus 8 germans va néixer a Mallorca i es va cria a inca el seu pare es va morir quan ell tenia un any.
Ell era molt entremaliat i li encantaven els deports no parava de córrer una vegada va participa en un torneig per fer una carrera no va guanyar però es va divertir molt .
Quan va anar a casar-se una carrera per treballar ell volia ser pilot de un avio però no va poder per que no va treure una bona nota .
Quan era mes gran va treballa a un hotel a Alcúdia de subcap , mes tard va treballar a un restaurant de cambrer , el meu pare a traballat en molts de puestos .
Mes tard va conèixer a la meva mare i va néixer el meu germà Dani. El meu pare era treballant en l´ obra de picapadrer per que el varen despedir del restaurant per estar uns dies amb el meu germà .
Jo crec que aixo no es molt just per que ell tenia vacances i just quan va néixer el meu germà li varen di que tenia que començar a treballà i li faltava una setmana jo crec que u varen fer per rabi .
Ell meu pare amb els seus 42 anys juga amb en estiu amb nosaltres a la psicina , m` ajuda a fer cosses que no entenc i el meu germa quan fa curses li diu al meu pare si vol juga .
Jo tambe m` ho pas bé jugant amb ell perque es bastant divertit juga a futbol, a passar la pilota ,basquet, tennis i fins i tot quant la meva mare es va a treballa fa de cangur i amb ell feim moltes coses.
Ell és molt simpàtic i molt treballador i a més, li agraden moltíssim estar amb nosaltres. També li agraden els cans però ma mare no li deixa tenir un ca i haurà de fer massa feina. Ell diu que ho farà ell.
El meu pare va néixer el 12 de desembre del 1966 es el mes petit dels seus 8 germans va néixer a Mallorca i es va cria a inca el seu pare es va morir quan ell tenia un any.
Ell era molt entremaliat i li encantaven els deports no parava de córrer una vegada va participa en un torneig per fer una carrera no va guanyar però es va divertir molt .
Quan va anar a casar-se una carrera per treballar ell volia ser pilot de un avio però no va poder per que no va treure una bona nota .
Quan era mes gran va treballa a un hotel a Alcúdia de subcap , mes tard va treballar a un restaurant de cambrer , el meu pare a traballat en molts de puestos .
Mes tard va conèixer a la meva mare i va néixer el meu germà Dani. El meu pare era treballant en l´ obra de picapadrer per que el varen despedir del restaurant per estar uns dies amb el meu germà .
Jo crec que aixo no es molt just per que ell tenia vacances i just quan va néixer el meu germà li varen di que tenia que començar a treballà i li faltava una setmana jo crec que u varen fer per rabi .
Ell meu pare amb els seus 42 anys juga amb en estiu amb nosaltres a la psicina , m` ajuda a fer cosses que no entenc i el meu germa quan fa curses li diu al meu pare si vol juga .
Jo tambe m` ho pas bé jugant amb ell perque es bastant divertit juga a futbol, a passar la pilota ,basquet, tennis i fins i tot quant la meva mare es va a treballa fa de cangur i amb ell feim moltes coses.
Ell és molt simpàtic i molt treballador i a més, li agraden moltíssim estar amb nosaltres. També li agraden els cans però ma mare no li deixa tenir un ca i haurà de fer massa feina. Ell diu que ho farà ell.
Manuel Priego Contreras
El meu pare va néixer el 12 de desembre del 1966 es el mes petit dels seus 8 germans va néixer a Mallorca i es va cria a inca el seu pare es va morir quan ell tenia un any.
Ell era molt entremaliat i li encantaven els deports no parava de córrer una vegada va participa en un torneig per fer una carrera no va guanyar però es va divertir molt .
Quan va anar a casar-se una carrera per treballar ell volia ser pilot de un avio però no va poder per que no va treure una bona nota .
Quan era mes gran va treballa a un hotel a Alcúdia de subcap , mes tard va treballar a un restaurant de cambrer , el meu pare a traballat en molts de puestos .
Mes tard va conèixer a la meva mare i va néixer el meu germà Dani. El meu pare era treballant en l´ obra de picapadrer per que el varen despedir del restaurant per estar uns dies amb el meu germà .
Jo crec que aixo no es molt just per que ell tenia vacances i just quan va néixer el meu germà li varen di que tenia que començar a treballà i li faltava una setmana jo crec que u varen fer per rabi .
Ell meu pare amb els seus 42 anys juga amb en estiu amb nosaltres a la psicina , m` ajuda a fer cosses que no entenc i el meu germa quan fa curses li diu al meu pare si vol juga .
Jo tambe m` ho pas bé jugant amb ell perque es bastant divertit juga a futbol, a passar la pilota ,basquet, tennis i fins i tot quant la meva mare es va a treballa fa de cangur i amb ell feim moltes coses.
Ell és molt simpàtic i molt treballador i a més, li agraden moltíssim estar amb nosaltres. També li agraden els cans però ma mare no li deixa tenir un ca i haurà de fer massa feina. Ell diu que ho farà ell.
Biografia d’ Elmida
Elmida Acuña:havia nascut en Santaclara el 9 del 1942 en Cuba. Jugava amb munyeques i a la comba amb les seves amigues .El pare de la meva padrina s’anomenava Fidel i la mare Beneites i la meva padrina sempre ajudava als seus pares i les seves amigues mai l’havien castigat perquè sempre se portava bé i no feia cap cosa malament.
La meva padrina quan tenia quinze anys ja no jugava amb les munyeques i a la comba perquè en ves de jugar cuinava per a els seus pares i per les visites que sempre venien a ca seva. Ella cada dia se despertava a les sis i mig per a fer les feines que sempre feia en la seva casa , en el camp, en el seu treball i en altres coses per guanyar-se la vida. Però el que més volia era no viure amb crisi i amb pobresa.
Quan la meva padrina ja tenia 42 anys, era lo mateix que amb 15 anys, però amb feina i amb mes doblers per poder pagar els imposts i fer lo que ella volia fer amb el que havia guanyat i amb el que havia sofrit, per aconseguir una altra cosa que no fos la pobresa, la crisi i els imposts.
Quan ja la meva padrina era a Espanya, va notar que tot era diferent i també que tots els esforços mereixien la pena i havia plorat d’alegria quan tot era distint a aquí, distint a allò que havia viscut.
Quan jo vaig arribar, em va abraçar amb tanta força perquè faia tant de temps que no m’havia vist...set anys i aquell dia era el millor de tots per a tota la família d’aquí i de Cuba, tota la gent que havia cuidat ella a Cuba.
Jonathan
La meva padrina quan tenia quinze anys ja no jugava amb les munyeques i a la comba perquè en ves de jugar cuinava per a els seus pares i per les visites que sempre venien a ca seva. Ella cada dia se despertava a les sis i mig per a fer les feines que sempre feia en la seva casa , en el camp, en el seu treball i en altres coses per guanyar-se la vida. Però el que més volia era no viure amb crisi i amb pobresa.
Quan la meva padrina ja tenia 42 anys, era lo mateix que amb 15 anys, però amb feina i amb mes doblers per poder pagar els imposts i fer lo que ella volia fer amb el que havia guanyat i amb el que havia sofrit, per aconseguir una altra cosa que no fos la pobresa, la crisi i els imposts.
Quan ja la meva padrina era a Espanya, va notar que tot era diferent i també que tots els esforços mereixien la pena i havia plorat d’alegria quan tot era distint a aquí, distint a allò que havia viscut.
Quan jo vaig arribar, em va abraçar amb tanta força perquè faia tant de temps que no m’havia vist...set anys i aquell dia era el millor de tots per a tota la família d’aquí i de Cuba, tota la gent que havia cuidat ella a Cuba.
Jonathan
divendres, 9 de gener del 2009
VACANCES DE NADAL
Aquestes vacances vacances me lo he passat molt bé.
La nit de Nadal vaig anar amb la meva família varem sopar i va venir el meu tió disfressat de papa noel mos va du regals ami m´ va du el joc del Bas.
Desprès varem anar a la plaça els meus prims i jo varem esta jugant a pilla pilla-hi nos varem anar a ca nostra i varem estar jugant al Bas.
El dia de Nadal varem anar a casa sa meva padrina i ella m´ va donar 50 euros.La nit de cap de any varem anar a la plaça mallo a tomar el raïm varem estar allà una bona estona ballant, i finalment mos varem anar ha ca nostra all varen venir els meus tions i varem esta jugant a la vi a les 5 del vespre s´ varen anar.
El dia de cap d´ any varem sortí a fe un passeig per la platja i varen anar a un park de Manacor i finalment varem anar a casa.
El dia de reis varem anar a un aniversari desprès varem dinar a casa l´ meva padrina a les 18:00 varem veure l´ cavalcada d´ reis l´ varem perseguir fi el final del tot i mos varen anar corrensos a veure els regals ami m´ van regalar una càmera fotogràfica FI¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡.
Enviat per Geni a
La nit de Nadal vaig anar amb la meva família varem sopar i va venir el meu tió disfressat de papa noel mos va du regals ami m´ va du el joc del Bas.
Desprès varem anar a la plaça els meus prims i jo varem esta jugant a pilla pilla-hi nos varem anar a ca nostra i varem estar jugant al Bas.
El dia de Nadal varem anar a casa sa meva padrina i ella m´ va donar 50 euros.La nit de cap de any varem anar a la plaça mallo a tomar el raïm varem estar allà una bona estona ballant, i finalment mos varem anar ha ca nostra all varen venir els meus tions i varem esta jugant a la vi a les 5 del vespre s´ varen anar.
El dia de cap d´ any varem sortí a fe un passeig per la platja i varen anar a un park de Manacor i finalment varem anar a casa.
El dia de reis varem anar a un aniversari desprès varem dinar a casa l´ meva padrina a les 18:00 varem veure l´ cavalcada d´ reis l´ varem perseguir fi el final del tot i mos varen anar corrensos a veure els regals ami m´ van regalar una càmera fotogràfica FI¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡.
Enviat per Geni a
dilluns, 3 de març del 2008
A la classe de catala hem escrit una recepta. Esper que hos agrad
PASTISOS D´ OUS
INGREDIENTS:
Pa,ous i llet
Elaboracio:
En primer lloc: agafam un plat gros i posam els 2 ous i un quart de llet.
A continuasio: ho mesclam tot 10 minuts amb la cullera
Despres: talles rodaixes de pa.
Final ment: mulles el pa en la mescla i lo pases tot a la paellera amb un poc de oli
Fins que s´ fregesqui per dabant i per darrera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)